Economia de la identitat -alguns exemples-

Al bloc de la Pedra Fina -el nostre estimat laboratori d'idees- explico la última de les coses que hem fet en el tema economia de la identitat.
Feu un cop d'ull a un dels projectes més amplis i ambiciosos que portem entre mans: posar en valor el nostre patrimoni cultural i natural com a nou motor econòmic de la vila. El físic i l'immaterial.
La passejada per la vall d'Horta seguint el haikus de Miquel Desclot és només un petit exemple dels molts possibles: ruta del Ripoll fins al mar, camí de pujada a la Mola, itineraris pel Castellar industrial, medieval o de la República... Castellar Vell...
Tot plegat des d'un centre ubicat a la torre del Pont -propietat municipal que hores d'ara està en un estat de deixadesa lamentable- que actuaria com a centre d'informació i interpretació.
Projectes possibles per a moure l'economia i crear llocs de treball -per pocs que siguin- donant a conèixer el nostre patrimoni.
Quan manquen els recursos no poden mancar les idees.

Cotreball al Mirador (allò que se'n diu Coworking)

Un dels temes que estem treballant des d'Esquerra Castellar és el del cotreball (segons el Termcat, paraula que correspon al concepte de Coworking).
Si recordeu, és un tema que vam començar a bastir fa un any amb una primera xerrada on intuíem coses que no sabíem massa bé què eren, però que veiem que havien d'anar per allà, i vam buscar gent que ens en parlés i comencés a donar pistes.
D'aquella xerrada en van venir contactes i lectures, d'aquells contactes una trobada de creadors 2.0 on nosaltres vam parlar molt poc i vam parar molt l'orella a veure què deien els professionals i, de tot això, més lectures, més debats, més contrastos i una primera proposta.

Bàsicament, què pretenem? Volem que al Mirador es creï un espai de Coworking. I per a què? Doncs per a ser un punt de referència de totes aquelles persones que treballen en feines creatives i que poden treure profit del treball en xarxa i de col·laboració amb gent de disciplines diferents. Hi ha potencial de gent, hi ha talent i és possible. I això com funciona? Doncs de manera molt oberta: les persones que vulguin treballar en aquest espai disposen de diferents alternatives amb diferents preus: des de participar a xerrades, tallers i conferències i a les presentacions de la feina que estan fent els professionals (quota mínima, per entendre'ns) fins a l'empresa que lloga quatre o cinc espais de taula a temps complert tota la setmana, sala de reunions i participa a les sessions de formació (quota màxima), passant pel professional que només vol unes hores de taula a la setmana i accedir als contactes.

I això funcionarà a Castellar? Entenem i tenim clar que és una aposta a mig i llarg termini, una especialització i diferenciació econòmica a Castellar que pot funcionar si som capaços, tothom, de donar resposta a un seguit de punts clau que determinaran -pel que sabem ara- l'èxit o el fracàs de la iniciativa. Però sí, pot funcionar. I quins són aquests punts clau? El primer, i més important, l'ambient. Saber aportar i atraure gent de diferents disciplines (repeteixo: que hi són, que treballen i que se'n surten però que ara van a treballar a Sabadell o Barcelona), que es creïn dinàmiques de col·laboració obertes entre tota aquesta gent. Que hi hagi un ambient seriós de treball, però cordial i amable, amb aportacions de diferents disciplines i gent de quants més llocs millor. El segon, la capacitat d'internacionalització: el mercat és el món i és possible aportar-hi coneixement i productes des de Castellar, aquest espai és una bona oportunitat per a agrupar professionals per tal que els sigui més fàcil i econòmic entrar en contacte amb mercats d'altres països.

Imaginem per un moment, que ja és imaginar, que això funciona. Tanta història per a quatre dissenyadors que podrien treballar tranquil·lament i més barato des de casa? Un espai de cotreball no és una oficina low-cost. Els beneficis de tenir un centre de producció al mig de la vila són directes per a l'entorn (restaurants, bars, comerços...) i poden aportar productes al polígon, que bona falta ens fa. En tot cas, a data d'avui, tenim més d'un 57% d'atur juvenil i el nombre d'aturats passa amb escreix dels 2000 a Castellar. 900000 a Catalunya. No és moment de seure a veure-les venir...
Esquerra no té representació al ple, això no és un castell a l'aire? D'entrada ja no és només una proposta d'Esquerra -treballada mitjançant La Pedra Fina, el nostre laboratori d'idees- sinó el recull de propostes i demandes de persones de Castellar que es dediquen a això i d'altres que voldrien posar-se a treballar i no trobem la manera ni el lloc. Per tant, és una proposta que neix amb un cert suport i no d'una única ment que s'il·lumina un dia llegint un article del Krugman. Segon, som molt i molt conscients de que el projecte només tirarà endavant amb un grau elevat de consens polític. Puc dir, sense por a ser indiscret, que ens hem trobat amb gairebé totes les forces polítiques del ple i, de moment, només hem trobat complicitats. Si és només un projecte d'Esquerra no paga la pena tirar-lo endavant, ha de ser un projecte de poble. En aquest aspecte, la nostra primera proposta era entrar una moció. Després de madurar el projecte, l'hem retirat per tal de fer conjuntament alguna proposta de creació que ja veurem com es materialitza...
És feina d'Esquerra Republicana promoure empreses? Dins l'ideal Republicà, les cooperatives ocupen un lloc clau en l'economia. Un espai de cotreball no deixa de ser una actualització de les cooperatives en el món 2.0. En tot cas, segur que és feina d'Esquerra Republicana preocupar-nos pel benestar de la nostra gent i això implica, entre moltes altres coses que anem fent, promoure llocs de treball.

Alguns enllaços:

Alerta amb les bombolles!

Alemanys a Barcelona

Però, vaja, anant al Google...

Per on anem?

L'acudit de la Mafalda: Lo urgente no deja tiempo a lo importante.

alvaroenbcn.blogspot.com

Facebook i Twitter permeten comunicació immediata i en poques paraules. Parlar de temes del moment al moment. I en poques paraules.
Això, que ja em va bé, es queda curt per a explicar algunes coses amb una mica més de profunditat i amb alguna cosa d'aquelles que anomenem matisos i dubtes, conceptes no gaire valorats en la versió mediàtica de la (mala) política. 
És per aquest motiu que trec la pols a Crustacis i Algues, per a explicar quins temes estem treballant des de la Secció Local d'Esquerra, cap on ens agradaria anar i per on estem passant. Si, a més, hi volguéssiu aportar alguna cosa, ja seria la reòstia.
Així que ja podeu passar a la segona entrada. O anar a coses més interessants.

La pedra fina, eines de futur: Albert, Guillem i Quim.

I l'endemà, que?
L'endemà de la crisi, l'endemà de la proclamació de la República Catalana... l'endemà!

Els pobles s'han format -bàsicament- en funció de les seves necessitats econòmiques: el Castellar agrícola al costat del riu que deixava la plana lliure per a conrear, el Castellar tèxtil que creix prop de les fàbriques del Ripoll, el Castellar post crisi del tèxtil que s'eixampla cap als grans polígons de l'antiga plana agrícola, el Castellar de la bombolla immobiliària... quines necessitats econòmiques tindrem els propers anys? què n'haurem de fer, dels polígons?

Volem parlar de com ha de ser l'economia del futur més immediat, de quins són els camins d'abast municipal que hem d'emprendre per a sortir d'aquest pou depriment. Volem parlar amb gent que se'n surt, amb gent que crea, amb gent que no es rendeix i és capaç de reinventar-se els cops que calgui sense perdre les seves essències.

I hem anat a buscar gent que tenim a mà, perquè n'hi ha molta d'aquesta, per a escoltar-los.

Quim Quer: Next Level

Guillem Barceló: Aegis Audiovisuals


Albert Llort: www.albertllort.com 

Tres creadors castellarencs amb qui volem parlar de noves maneres d'organització de l'espai laboral, de futur, de llum... i d'optimisme.

14 de juny a ca l'Alberola, a les 20h. Ens agradarà comptar amb les vostres opinions al debat.

Entre fer i no fer, fer. (Andreu, Carme, Anna, Toni i Roger)

Dimarts vaig anar a la xerrada organitzada per Catalunya diu prou! amb el suport de l'Assemblea Nacional de Catalunya a Castellar.
A la taula, sis ponents; al públic, ple absolut. 

foto: Oriol Papell.

De tot plegat em quedo amb la sensació d'unitat d'acció, de multitud d'accions que avancen en un mateix sentit, de gent aportant grans de sorra, d'aires de revolta ciutadana pacífica, de ganes de construir, de deixar la resistència i passar a la creació. De molts matisos i punts de vista que no volen ser contraposats per cercar els punts en comú. D'independentisme civil, madur, conscient i decidit. Una sensació reblada per l'Andreu Bartolomé al preguntar-li al sopar després de la xerrada per si estaven afegint gaires empresaris més al moviment: "només podem acceptar gent disposada a no tirar enrere, a anar fins al final. Com a moviment i com a país no ens podem permetre la imatge de renunciar i desdir-nos"

Ganes de fer. Olor de tenir-ho a tocar.

Pere. I Marta. I Concepció. I Antonio. I Aniol. I Sílvia. I Ivan. I tants altres.

El govern dels millors, amb el suport necessari del PP, ha condemnat de facto a les persones amb discapacitat a viure de la caritat pública.
Els pressupostos per al proper any per a la inserció laboral de persones amb discapacitat sumen un total de zero euros amb zero cèntims. Res. Ni un duro.
Això ha obligat a entitats del sector, que fa anys que batallen per a aconseguir que els drets bàsics dels ciutadans i ciutadanes amb algun tipus de discapacitat siguin respectats, a tancar. O a reduir-se a la mínima expressió. Entitats que, per cert, no han viscut mai per sobre de les seves possibilitats, ni han estirat més el braç que la màniga, ni han conegut cap època de vaques grasses. Els teòrics períodes de bonança econòmica no ho han estat per a tothom. No ho oblidem. Parlo d'entitats com Taina o la Federació ECOM.
Paral·lelament, els centres especials de treball -empreses on la pràctica totalitat dels seus treballadors tenen alguna discapacitat- es troben que l'administració ha trencat unilateralment el pacte i no donarà el 50% del salari mínim interprofessional que marca la seva pròpia normativa. Empreses com el TEB, amb una seu a Castellar, es veuran abocats al tancament.
I això, per a mi, té noms i cares. Excel·lents professionals com els que menciono al títol d'aquesta entrada: insertors/es laborals, treballadors/es amb discapacitat, empresaris/es.
Condemnen al sector més feble de la societat. I això sí que no.

Ramon: pagès.

"Un poble sense educació cívica és un poble mort."
Ramon Casamada, pagès, premi als valors republicans d'enguany, agraïa el premi amb un parlament on ens regalava frases com aquesta.
Hi ha moments en els quals estar en política activa -a nivell tan amateur que ens fa pagar les despeses de cada acte que organitzem de la nostra pròpia butxaca- és una sort i un luxe. I el premi als valors republicans és un d'aquests moments. En un moment en el qual escoltar la ràdio o llegir la premsa fa mitja por, poder escoltar paraules plenes de sentit comú de ben a prop es converteix en una necessitat.
I recordar des de tots els angles possibles que l'educació no és un luxe si no una necessitat, que la nostra supervivència com a poble passa necessàriament per l'educació.
I que per aconseguir els més nobles ideals només hi ha un camí, perquè ningú no ens regalarà res.

Llibertat, Igualtat, Fraternitat.
Independència, solidaritat, cohesió social, educació, respecte, amor a la terra... Som-hi?