La pedra fina, eines de futur: Albert, Guillem i Quim.

I l'endemà, que?
L'endemà de la crisi, l'endemà de la proclamació de la República Catalana... l'endemà!

Els pobles s'han format -bàsicament- en funció de les seves necessitats econòmiques: el Castellar agrícola al costat del riu que deixava la plana lliure per a conrear, el Castellar tèxtil que creix prop de les fàbriques del Ripoll, el Castellar post crisi del tèxtil que s'eixampla cap als grans polígons de l'antiga plana agrícola, el Castellar de la bombolla immobiliària... quines necessitats econòmiques tindrem els propers anys? què n'haurem de fer, dels polígons?

Volem parlar de com ha de ser l'economia del futur més immediat, de quins són els camins d'abast municipal que hem d'emprendre per a sortir d'aquest pou depriment. Volem parlar amb gent que se'n surt, amb gent que crea, amb gent que no es rendeix i és capaç de reinventar-se els cops que calgui sense perdre les seves essències.
I hem anat a buscar gent que tenim a mà, perquè n'hi ha molta d'aquesta, per a escoltar-los.

Quim Quer: Next Level

Guillem Barceló: Aegis Audiovisuals


Albert Llort: www.albertllort.com 

Tres creadors castellarencs amb qui volem parlar de noves maneres d'organització de l'espai laboral, de futur, de llum... i d'optimisme.

14 de juny a ca l'Alberola, a les 20h. Ens agradarà comptar amb les vostres opinions al debat.








Entre fer i no fer, fer. (Andreu, Carme, Anna, Toni i Roger)

Dimarts vaig anar a la xerrada organitzada per Catalunya diu prou! amb el suport de l'Assemblea Nacional de Catalunya a Castellar.
A la taula, sis ponents; al públic, ple absolut. 
foto: Oriol Papell.
De tot plegat em quedo amb la sensació d'unitat d'acció, de multitud d'accions que avancen en un mateix sentit, de gent aportant grans de sorra, d'aires de revolta ciutadana pacífica, de ganes de construir, de deixar la resistència i passar a la creació. De molts matisos i punts de vista que no volen ser contraposats per cercar els punts en comú. D'independentisme civil, madur, conscient i decidit. Una sensació reblada per l'Andreu Bartolomé al preguntar-li al sopar després de la xerrada per si estaven afegint gaires empresaris més al moviment: "només podem acceptar gent disposada a no tirar enrere, a anar fins al final. Com a moviment i com a país no ens podem permetre la imatge de renunciar i desdir-nos"
Ganes de fer. Olor de tenir-ho a tocar.