Reflexions al voltant de Festa Major -amb ganes de discutir-les-

Trec la pols al bloc per a deixar caure unes reflexions al voltant de la Festa Major de Castellar, amb ànims de poder-les discutir (en el millor sentit de la paraula) i repensar.


La festa major és un mirall de l'organització social i la fortalesa cívica d'un poble. L'espai públic assoleix la seva màxima ocupació per part de la ciutadania, o hauria de fer-ho, i la festa és un factor determinant de cohesió social, de transversalitat i de creació de teixit associatiu.
Les festes majors que ara coneixem provenen de la recuperació dels ajuntaments democràtics. Les prohibicions i la repressió franquista, el canvi social que van suposar les vacances pagades, el turisme i la consolidació de la societat de consum... havien deixat obsolets uns models festius nascuts a principis del segle XX que calia actualitzar d'acord amb els nous aires de llibertat i progrés. Cosa que es va fer amb més o menys encert depenent del lloc.
Malauradament, el model festiu no és un tema que s'hagi pensat mai amb massa profunditat al nostre municipi més enllà de polèmiques sobre actes puntuals i sempre tractats aïlladament i des d'una perspectiva curta i interessada.
Malgrat disposar d'un teixit associatiu ampli, la festa major de Castellar ha anat derivant poc a poc cap a un model de talonari: l'ajuntament paga a unes entitats o a unes empreses per a que omplin uns forats horaris. Mentres l'ajuntament pot tirar de veta, la cosa va més o menys: a més diners, espectacles de més qualitat.
El problema es fa evident quan el pressupost baixa: el model de festa major mostra tot el llautó i ens trobem amb un panorama de multitud d'entitats amb poca gent, sense coordinació entre elles; espectacles o activitats adreçats a un públic (target, n'hauríem de dir, donat que el model s'acosta més a l'animació que pot oferir un establiment turístic de costa que a cap altre cosa) molt específic i segregat enlloc d'actes transversals que reuneixin franges d'edat i orígens socials diversos; variació d'horaris i dates que dificulten els protocols d'èxit que trobem a molts pobles; esquerdes en la programació entre la festa major “oficial” i “l'alternativa” i, el que és més inacceptable, models basats en el consum d'alcohol, l'alienació i el consumisme pur, més propers a la Salou Fest i altres exemples de turisme especulatiu que no pas a una visió de ciutadania lliure i compromesa que és on, penso, hauria de dur-nos un concepte normalitzat de Festa Major.
Hi ha molt a debatre, matisar i discutir. Però no podem continuar fent veure que ho ignorem.
El cas és que tenim un teixit associatiu cultural i esportiu que permetria fàcilment arribar a models més participatius, inclusius i divertits de festa major. La gran feina que fan aquestes entitats a cada moment així ho demostra.
Tenim la base, no és qüestió de pressupost, on és el problema? En voler-ho fer.
I, per començar, en poder-ne parlar.