Retallar per a monopolitzar

S'ha imposat com a narració única que el govern d'Artur Mas -allò que s'anomenava el govern dels millors fins que la senyora que ocupa la presidència del Parlament va demostrar que molt capacitats per a fer la seva feina no estan- es veu obligat a retallar per a tirar endavant com a país.
Segur?
Pere Aragonès, per exemple, proposa alternatives força assenyades que suposen no vulnerar els serveis bàsics de ciutadans i ciutadanes.
Però potser no és aquest el problema. Ens trobem davant un autèntic lobby de negocis que aprofita els recursos públics per a afavorir interessos privats?
Fem uns supòsits.

Educació:
La disminució de la natalitat obligarà els propers anys a tancar escoles. A les privades i les concertades -en bona part en mans de l'església- els costa competir si la pública assumeix certs nivells de qualitat (que actualment i en molts casos és alta), manté una igualtat horària - la tan criticada sisena hora- o pot presumir d'equipaments tecnològics, d'estabilitat del personal docent o de ràtios coherents.

Sanitat:
Boi Ruiz era president de la Patronal catalana de centres privats de medicina. Amb un sistema públic de salut universal i de qualitat i en un context de crisi econòmica és de preveure que part dels usuaris de mútues retallin aquesta despesa mensual. Però sembla que el negoci funciona. Gràcies a qui?

Televisió en català:
Abans de la TDT teníem 2 canals en català dels 10 disponibles. Ara 5 de 100. Això sembla excessiu, i al Grup Godó la competència no li agrada gaire. CiU no dubta a destruir allò que segurament ha estat el millor llegat del president Pujol: Televisió de Catalunya. En paraules de Josep Bargalló, a CiU Tenen fam de monopoli: un país, una coalició, un grup mediàtic... afegim-hi un negoci.