Manifestació contra el maltracte animal el 21.

Les imatges són dantesques: dos operaris llencen calç viva sobre el cadàver famèlic d'un cavall. Aquesta operació es produïa fa pocs dies, a finals d'agost, a pocs centenars de metres del centre del nostre poble. 
L'ADA-CV, l'associació per a la defensa dels animals a Castellar, ha denunciat abastament el cas (notícia aquí, publicada a l'espai que l'Altraveu disposa a l'Actual) i han convocat una manifestació de rebuig el proper diumenge 21. Asseguren que l'actuació municipal ha estat, com a poc, incorrecta i tardana i que només ha actuat denunciant el cas davant l'evidència que hi havia testimonis gràfics del fet i que la indignació ciutadana era evident. O, el que és el mateix, quan van detectar moviments al Facebook...
Ara ha estat un cavall, però a la zona ja vam denunciar barraquisme i galliners en males condicions ja fa uns quants anys (el malaguanyat Oriol Papell era regidor i va portar a veure-ho in situ al regidor responsable sense que aparentment passés res).
Per tant, malgrat no tingui dades objectives per a contrastar-ho, la versió que exposa l'entitat ADA em correspon més amb l'experiència personal de desídia, deixadesa i tantsemenfotisme que he percebut des de l'ajuntament cap a la zona del torrent de Canyelles i de la llera del Ripoll en general. Moltíssims metres quadrats que cal dignificar amb urgència. Per a la dignitat de persones, animals i paisatges.
I, segur, haurem de treure aviat al debat públic les colònies de gats, els centres d'acollida animal i altres temes que afecten als animals dins la nostra societat.

Reflexions al voltant de Festa Major -amb ganes de discutir-les-

Trec la pols al bloc per a deixar caure unes reflexions al voltant de la Festa Major de Castellar, amb ànims de poder-les discutir (en el millor sentit de la paraula) i repensar.

La festa major és un mirall de l'organització social i la fortalesa cívica d'un poble. L'espai públic assoleix la seva màxima ocupació per part de la ciutadania, o hauria de fer-ho, i la festa és un factor determinant de cohesió social, de transversalitat i de creació de teixit associatiu.

Les festes majors que ara coneixem provenen de la recuperació dels ajuntaments democràtics. Les prohibicions i la repressió franquista, el canvi social que van suposar les vacances pagades, el turisme i la consolidació de la societat de consum... havien deixat obsolets uns models festius nascuts a principis del segle XX que calia actualitzar d'acord amb els nous aires de llibertat i progrés. Cosa que es va fer amb més o menys encert depenent del lloc.

Malauradament, el model festiu no és un tema que s'hagi pensat mai amb massa profunditat al nostre municipi més enllà de polèmiques sobre actes puntuals i sempre tractats aïlladament i des d'una perspectiva curta i interessada.

Malgrat disposar d'un teixit associatiu ampli, la festa major de Castellar ha anat derivant poc a poc cap a un model de talonari: l'ajuntament paga a unes entitats o a unes empreses per a que omplin uns forats horaris. Mentres l'ajuntament pot tirar de veta, la cosa va més o menys: a més diners, espectacles de més qualitat.

El problema es fa evident quan el pressupost baixa: el model de festa major mostra tot el llautó i ens trobem amb un panorama de multitud d'entitats amb poca gent, sense coordinació entre elles; espectacles o activitats adreçats a un públic (target, n'hauríem de dir, donat que el model s'acosta més a l'animació que pot oferir un establiment turístic de costa que a cap altre cosa) molt específic i segregat enlloc d'actes transversals que reuneixin franges d'edat i orígens socials diversos; variació d'horaris i dates que dificulten els protocols d'èxit que trobem a molts pobles; esquerdes en la programació entre la festa major “oficial” i “l'alternativa” i, el que és més inacceptable, models basats en el consum d'alcohol, l'alienació i el consumisme pur, més propers a la Salou Fest i altres exemples de turisme especulatiu que no pas a una visió de ciutadania lliure i compromesa que és on, penso, hauria de dur-nos un concepte normalitzat de Festa Major.

Hi ha molt a debatre, matisar i discutir. Però no podem continuar fent veure que ho ignorem.

El cas és que tenim un teixit associatiu cultural i esportiu que permetria fàcilment arribar a models més participatius, inclusius i divertits de festa major. La gran feina que fan aquestes entitats a cada moment així ho demostra.

Tenim la base, no és qüestió de pressupost, on és el problema? En voler-ho fer.

I, per començar, en poder-ne parlar.

Aquella vella, bruta i trista política.

El 26 de Novembre de 2009 s'anuncia l'arribada del tren a Castellar. Un dijous, per a ser exactes. 
Falta un any i mig per a les eleccions municipals.

El 10 de maig de 2010 s'anuncia el desdoblament de la B-124.
Exactament un any abans de l'inici de la campanya electoral de les municipals.

A dia d'avui no tenim ni tren (ni tramvia) ni desdoblament.

El 22 de novembre de 2013, divendres, s'anuncia el retorn del Quart Cinturó.
Les eleccions municipals seran el 24 de maig de 2015. Divuit mesos separen les dues dates. Un any i mig...

Com a coincidència és, si més no, curiosa.

Com curiós és que l'alcalde de Castellar anés acompanyat dels de Terrassa i Sabadell (dos alcaldes, curiosament, que han agafat l'alcaldia amb la legislatura ja començada, un substituint Manuel Bustos i l'altre a Pere Navarro i que no passen pel millor moment de popularitat del seu partit) a coincidir amb el convergent Santi Vila a demanar al Ministerio de Fomento que reprengui el Projecte del Quart Cinturó.

Algunes consideracions que augmenten la curiositat:

Feia exactament tres setmanes que l'alcalde havia anat al Parlament amb totes les forces polítiques locals a demanar una altra cosa.

El projecte del Quart cinturó entre Terrassa i La Roca, que arranca als anys 70, es va donar per extingit el gener d'aquest any al caducar l'estudi d'impacte ambiental. 

L'incompliment de les inversions del Ministerio de Fomento és crònica. Demanar-li ara -en ple procés "federalista"- una inversió nova és, com a mínim, d'una ingenuïtat curiosa.

Amb problemes seriosos per a acabar estructures bàsiques de comunicació que tenim a mitges (o el mateix Quart Cinturó entre Abrera i Terrassa que està fet a trams i sembla un decorat de pel·lícula del Berlanga) sembla molt curiós demanar una infraestructura que no és prioritària i que retardarà inevitablement una que sí que ho és: la connexió directa de la B124 amb la C 58 mitjançant la Ronda Oest.

Les infraestructures viàries són necessàries, importants i desitjables per a donar respostes concretes a necessitats concretes.
Però si només hi ha l'eslògan (i reconec que el lema La descongestió de la B-124 passa pel Quart Cinturó comercialment és impecable) i no hi ha ni l'alçada de mires suficient com per a mirar el projecte més enllà de l'interès propi, s'acaben defensant AVEs a Guadalajara o aeroports a Castelló. Com en aquella vella, bruta i trista política que ens volem treure de sobre.
Amb una pregunta clara, per cert.

 

(foto: visitar.cat)

La B 124 connectant amb l'autopista

Comunicacions terrestres.
El malson de mai no acabar.
Tot plegat ve per un article que la Plataforma Sant Julià publica a Forja i, una setmana després, a l'Actual: connectar la B124 directament amb l'autopista sense creuar el nucli urbà de Sabadell.
Desaparegut per fi el projecte desarrollista del 4t Cinturó, i a l'espera de projectes que permetin donar resposta a les necessitats reals de mobilitat de les diferents corones que envolten Barcelona -comunicar-se entre sí, bàsicament, recordem que només un 6'5% dels vehicles creuen la regió de punta a punta, la resta és trànsit intern- continuem amb el mateix repte de tota la vida:
Com arribem a l'autopista sense creuar Sabadell?
La Plataforma Sant Julià ho resol brillantment recuperant vells projectes pels quals Sabadell ja està preparat: connectar amb un pont que travessi el Ripoll fins al final de l'avinguda Can Deu, per on passaria semisoterrat fins a connectar amb la ronda Oest. (si us llegiu l'enllaç a l'article de l'Actual hi trobareu tots els detalls)
Des d'Esquerra hi hem donat suport des del minut zero com a nou paradigma de connexió amb l'autopista, substituint el projecte actual que consistia en desdoblar la carretera... fins al pont! (que és d'un sol carril i més aviat estret) 
Potser el fet que Esquerra i Iniciativa, sense representació a l'ajuntament, i l'Altraveu haguem donat suport al projecte fa que el PSC local no s'hagi mostrat massa receptiu al tema fins el moment (m'agradaria equivocar-me, tot i que hi ha uns quants senyals que apunten en aquesta direcció), però confiem en que el sentit comú acabarà imposant-se i l'interès general predomini per sobre dels partidismes. (que ja és confiar, però sóc optimista de mena)
És evident que amb aquest projecte només resoldrem una part del problema, l'altre és una xarxa ferroviària eficient (i quan dic ferroviària hi incloc l'opció tramvia) per a resoldre bona part del transport privat. Però aquest és un altre tema que no podrem solucionar fins que no tinguem un nou país.


El mapa que es va publicar a Forja (clic per a fer-lo més gran)

Coses que han anat apareixent a l'Actual:

25 de maig: primera mostra de suport d'ERC al projecte.
7 de juny: roda de premsa d'ERC Castellar i Sabadell.
19 de juny: ICV organitza un debat (resum aquí)
25 de juliol: PR al Parlament.

Economia de la identitat -alguns exemples-

Al bloc de la Pedra Fina -el nostre estimat laboratori d'idees- explico la última de les coses que hem fet en el tema economia de la identitat.
Feu un cop d'ull a un dels projectes més amplis i ambiciosos que portem entre mans: posar en valor el nostre patrimoni cultural i natural com a nou motor econòmic de la vila. El físic i l'immaterial.
La passejada per la vall d'Horta seguint el haikus de Miquel Desclot és només un petit exemple dels molts possibles: ruta del Ripoll fins al mar, camí de pujada a la Mola, itineraris pel Castellar industrial, medieval o de la República... Castellar Vell...
Tot plegat des d'un centre ubicat a la torre del Pont -propietat municipal que hores d'ara està en un estat de deixadesa lamentable- que actuaria com a centre d'informació i interpretació.
Projectes possibles per a moure l'economia i crear llocs de treball -per pocs que siguin- donant a conèixer el nostre patrimoni.
Quan manquen els recursos no poden mancar les idees.

Cotreball al Mirador (allò que se'n diu Coworking)

Un dels temes que estem treballant des d'Esquerra Castellar és el del cotreball (segons el Termcat, paraula que correspon al concepte de Coworking).
Si recordeu, és un tema que vam començar a bastir fa un any amb una primera xerrada on intuíem coses que no sabíem massa bé què eren, però que veiem que havien d'anar per allà, i vam buscar gent que ens en parlés i comencés a donar pistes.
D'aquella xerrada en van venir contactes i lectures, d'aquells contactes una trobada de creadors 2.0 on nosaltres vam parlar molt poc i vam parar molt l'orella a veure què deien els professionals i, de tot això, més lectures, més debats, més contrastos i una primera proposta.

Bàsicament, què pretenem? Volem que al Mirador es creï un espai de Coworking. I per a què? Doncs per a ser un punt de referència de totes aquelles persones que treballen en feines creatives i que poden treure profit del treball en xarxa i de col·laboració amb gent de disciplines diferents. Hi ha potencial de gent, hi ha talent i és possible. I això com funciona? Doncs de manera molt oberta: les persones que vulguin treballar en aquest espai disposen de diferents alternatives amb diferents preus: des de participar a xerrades, tallers i conferències i a les presentacions de la feina que estan fent els professionals (quota mínima, per entendre'ns) fins a l'empresa que lloga quatre o cinc espais de taula a temps complert tota la setmana, sala de reunions i participa a les sessions de formació (quota màxima), passant pel professional que només vol unes hores de taula a la setmana i accedir als contactes.

I això funcionarà a Castellar? Entenem i tenim clar que és una aposta a mig i llarg termini, una especialització i diferenciació econòmica a Castellar que pot funcionar si som capaços, tothom, de donar resposta a un seguit de punts clau que determinaran -pel que sabem ara- l'èxit o el fracàs de la iniciativa. Però sí, pot funcionar. I quins són aquests punts clau? El primer, i més important, l'ambient. Saber aportar i atraure gent de diferents disciplines (repeteixo: que hi són, que treballen i que se'n surten però que ara van a treballar a Sabadell o Barcelona), que es creïn dinàmiques de col·laboració obertes entre tota aquesta gent. Que hi hagi un ambient seriós de treball, però cordial i amable, amb aportacions de diferents disciplines i gent de quants més llocs millor. El segon, la capacitat d'internacionalització: el mercat és el món i és possible aportar-hi coneixement i productes des de Castellar, aquest espai és una bona oportunitat per a agrupar professionals per tal que els sigui més fàcil i econòmic entrar en contacte amb mercats d'altres països.

Imaginem per un moment, que ja és imaginar, que això funciona. Tanta història per a quatre dissenyadors que podrien treballar tranquil·lament i més barato des de casa? Un espai de cotreball no és una oficina low-cost. Els beneficis de tenir un centre de producció al mig de la vila són directes per a l'entorn (restaurants, bars, comerços...) i poden aportar productes al polígon, que bona falta ens fa. En tot cas, a data d'avui, tenim més d'un 57% d'atur juvenil i el nombre d'aturats passa amb escreix dels 2000 a Castellar. 900000 a Catalunya. No és moment de seure a veure-les venir...
Esquerra no té representació al ple, això no és un castell a l'aire? D'entrada ja no és només una proposta d'Esquerra -treballada mitjançant La Pedra Fina, el nostre laboratori d'idees- sinó el recull de propostes i demandes de persones de Castellar que es dediquen a això i d'altres que voldrien posar-se a treballar i no trobem la manera ni el lloc. Per tant, és una proposta que neix amb un cert suport i no d'una única ment que s'il·lumina un dia llegint un article del Krugman. Segon, som molt i molt conscients de que el projecte només tirarà endavant amb un grau elevat de consens polític. Puc dir, sense por a ser indiscret, que ens hem trobat amb gairebé totes les forces polítiques del ple i, de moment, només hem trobat complicitats. Si és només un projecte d'Esquerra no paga la pena tirar-lo endavant, ha de ser un projecte de poble. En aquest aspecte, la nostra primera proposta era entrar una moció. Després de madurar el projecte, l'hem retirat per tal de fer conjuntament alguna proposta de creació que ja veurem com es materialitza...
És feina d'Esquerra Republicana promoure empreses? Dins l'ideal Republicà, les cooperatives ocupen un lloc clau en l'economia. Un espai de cotreball no deixa de ser una actualització de les cooperatives en el món 2.0. En tot cas, segur que és feina d'Esquerra Republicana preocupar-nos pel benestar de la nostra gent i això implica, entre moltes altres coses que anem fent, promoure llocs de treball.

Alguns enllaços:

Alerta amb les bombolles!

Alemanys a Barcelona

Però, vaja, anant al Google...

Per on anem?

L'acudit de la Mafalda: Lo urgente no deja tiempo a lo importante.

alvaroenbcn.blogspot.com

Facebook i Twitter permeten comunicació immediata i en poques paraules. Parlar de temes del moment al moment. I en poques paraules.
Això, que ja em va bé, es queda curt per a explicar algunes coses amb una mica més de profunditat i amb alguna cosa d'aquelles que anomenem matisos i dubtes, conceptes no gaire valorats en la versió mediàtica de la (mala) política. 
És per aquest motiu que trec la pols a Crustacis i Algues, per a explicar quins temes estem treballant des de la Secció Local d'Esquerra, cap on ens agradaria anar i per on estem passant. Si, a més, hi volguéssiu aportar alguna cosa, ja seria la reòstia.
Així que ja podeu passar a la segona entrada. O anar a coses més interessants.