La festa major és un mirall de
l'organització social i la fortalesa cívica d'un poble. L'espai
públic assoleix la seva màxima ocupació per part de la ciutadania,
o hauria de fer-ho, i la festa és un factor determinant de cohesió
social, de transversalitat i de creació de teixit associatiu.
Les festes majors que ara coneixem
provenen de la recuperació dels ajuntaments democràtics. Les
prohibicions i la repressió franquista, el canvi social que van
suposar les vacances pagades, el turisme i la consolidació de la
societat de consum... havien deixat obsolets uns models festius
nascuts a principis del segle XX que calia actualitzar d'acord amb
els nous aires de llibertat i progrés. Cosa que es va fer amb més o
menys encert depenent del lloc.
Malauradament, el model festiu no és
un tema que s'hagi pensat mai amb massa profunditat al nostre
municipi més enllà de polèmiques sobre actes puntuals i sempre
tractats aïlladament i des d'una perspectiva curta i interessada.
Malgrat disposar d'un teixit associatiu
ampli, la festa major de Castellar ha anat derivant poc a poc cap a
un model de talonari: l'ajuntament paga a unes entitats o a unes
empreses per a que omplin uns forats horaris. Mentres l'ajuntament
pot tirar de veta, la cosa va més o menys: a més diners,
espectacles de més qualitat.
El problema es fa evident quan el
pressupost baixa: el model de festa major mostra tot el llautó i ens
trobem amb un panorama de multitud d'entitats amb poca gent, sense
coordinació entre elles; espectacles o activitats adreçats a un
públic (target, n'hauríem de dir, donat que el model s'acosta més
a l'animació que pot oferir un establiment turístic de costa que a
cap altre cosa) molt específic i segregat enlloc d'actes
transversals que reuneixin franges d'edat i orígens socials diversos;
variació d'horaris i dates que dificulten els protocols d'èxit que
trobem a molts pobles; esquerdes en la programació entre la festa
major “oficial” i “l'alternativa” i, el que és més
inacceptable, models basats en el consum d'alcohol, l'alienació i el
consumisme pur, més propers a la Salou Fest i altres exemples de
turisme especulatiu que no pas a una visió de ciutadania lliure i
compromesa que és on, penso, hauria de dur-nos un concepte
normalitzat de Festa Major.
Hi ha molt a debatre, matisar i
discutir. Però no podem continuar fent veure que ho ignorem.
El cas és que tenim un teixit
associatiu cultural i esportiu que permetria fàcilment arribar a
models més participatius, inclusius i divertits de festa major. La
gran feina que fan aquestes entitats a cada moment així ho demostra.
Tenim la base, no és qüestió de
pressupost, on és el problema? En voler-ho fer.
I, per començar, en poder-ne parlar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada