Els pressupostos per al proper any per a la inserció laboral de persones amb discapacitat sumen un total de zero euros amb zero cèntims. Res. Ni un duro.
Això ha obligat a entitats del sector, que fa anys que batallen per a aconseguir que els drets bàsics dels ciutadans i ciutadanes amb algun tipus de discapacitat siguin respectats, a tancar. O a reduir-se a la mínima expressió. Entitats que, per cert, no han viscut mai per sobre de les seves possibilitats, ni han estirat més el braç que la màniga, ni han conegut cap època de vaques grasses. Els teòrics períodes de bonança econòmica no ho han estat per a tothom. No ho oblidem. Parlo d'entitats com Taina o la Federació ECOM.
Paral·lelament, els centres especials de treball -empreses on la pràctica totalitat dels seus treballadors tenen alguna discapacitat- es troben que l'administració ha trencat unilateralment el pacte i no donarà el 50% del salari mínim interprofessional que marca la seva pròpia normativa. Empreses com el TEB, amb una seu a Castellar, es veuran abocats al tancament.
I això, per a mi, té noms i cares. Excel·lents professionals com els que menciono al títol d'aquesta entrada: insertors/es laborals, treballadors/es amb discapacitat, empresaris/es.
Condemnen al sector més feble de la societat. I això sí que no.
