Entre fer i no fer, fer. (Andreu, Carme, Anna, Toni i Roger)

Dimarts vaig anar a la xerrada organitzada per Catalunya diu prou! amb el suport de l'Assemblea Nacional de Catalunya a Castellar.
A la taula, sis ponents; al públic, ple absolut. 

foto: Oriol Papell.

De tot plegat em quedo amb la sensació d'unitat d'acció, de multitud d'accions que avancen en un mateix sentit, de gent aportant grans de sorra, d'aires de revolta ciutadana pacífica, de ganes de construir, de deixar la resistència i passar a la creació. De molts matisos i punts de vista que no volen ser contraposats per cercar els punts en comú. D'independentisme civil, madur, conscient i decidit. Una sensació reblada per l'Andreu Bartolomé al preguntar-li al sopar després de la xerrada per si estaven afegint gaires empresaris més al moviment: "només podem acceptar gent disposada a no tirar enrere, a anar fins al final. Com a moviment i com a país no ens podem permetre la imatge de renunciar i desdir-nos"

Ganes de fer. Olor de tenir-ho a tocar.